“Durant el curs ens vam fer amics, i després em va oferir continuar a l’agost, mentre se celebraven el Jocs. Em podia allotjar a casa seva, a Cal Coronel, i em pagaria. El Joan era un home ric, una llegenda a Vilademar. Vivia de les rendes de la fortuna familiar, i entre altres interessos, tenia ambicions literàries.”

Des de la seva magnífica torre del segle xix, el Joan Font contempla amb escepticisme l’arribada d’una generació crescuda en democràcia i decidida a urbanitzar les províncies catalanes a cop de subvenció. El gran Joan és el retrat d’un personatge irreverent, masclista i impetuós, fascinant a la vegada que despreciable, obsessionat a escriure «la novel·la definitiva de la Guerra Civil». Al seu costat, el Pere, un jove lletraferit acabat de sortir de la universitat, gaudirà per primera vegada del luxe i la llibertat, però descobrirà també que totes les edats daurades tenen un final.

El gran Joan, la primera novel·la d’Antoni Ferrando, és una descripció esplèndida de les tensions generacionals, socials i de gènere dels anys noranta a Catalunya, quan «tot estava per fer», els Jocs Olímpics anunciaven la prosperitat, a cada poble apareixien centres culturals nous de trinca, i el passat franquista s’esborrava per deixar pas al capitalisme del futur. Però també és un acurat estudi de personatges, i una reflexió lúcida i desencisada sobre la maduresa, el matrimoni, la paternitat i el pes de la nostalgia en les nostres vides.

Antoni Ferrando

Antoni Ferrando (Barcelona, 1967) viu a Praga des del 1994, és un precursor en això de sortir a l’estranger a buscar-se la vida, i és traductor, escriptor i exempresari. Ha escrit una Guia de Praga (Edicions La Magrana) i el 2008 va publicar el llibre Per què tot és una merda? (Ara Llibres), un recull de textos breus humorístics procedents del seu bloc. La vida moderna li sembla molt confusa i no troba gran cosa en què creure, més enllà de la dieta mediterrània. El gran Joan, guanyadora del Premi Primum Fictum, és la seva primera novel·la.