Una visió nova, inèdita i reveladora d’un dels moments més fascinants de la història de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra Nació.
A final del segle xv i començament del xvi, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. Però, pràcticament d’un dia per l’altre, va desaparèixer de tots aquests àmbits i va ésser substituït pel castellà.
Què va succeir? Quin sentit té que, en el moment de màxima expansió de la llengua i la cultura catalanes, en el moment més esplendorós de l’encimbellament nacional, desapareguin totes les obres de prestigi escrites en català i tothom es passi al castellà? Com s’explica la desaparició de biblioteques privades, la confiscació d’edicions catalanes, el canvi de nom de llurs autors i la seva sistemàtica traducció al castellà? Es va tractar d’una simple qüestió d’oferta i demanda? O hi va tenir alguna cosa a veure la censura d’estat i la Inquisició? Què hi van dir els autors coetanis de tot plegat? A qui culpabilitzaven? En tenim testimonis? I tant. El llibre recull el seu parer i el contextualitza i posa de relleu el paper dels censors i dels inquisidors en tot aquell període de temps anomenat Decadència.
Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés històric, i arriba a una conclusió ineludible: els autors catalans van ser forçats, mitjançant coaccions i amenaces, a traduir al castellà les seves obres. Un canvi que històricament s’ha intentat explicar com un procés natural, però que implica un veritable genocidi lingüístic i cultural.
Bilbeny torna a posar el dit a la nafra i ataca les conviccions més establertes de la història catalana. Inquisició i Decadència planta de nou la llavor del dubte i ensenya als lectors i lectores el valor de qüestionar el que pensem i de preguntar-nos: I si la història no és tal com ens l’han explicat?

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un doctorat en Història Moderna a la Universitat de Barcelona suspès per raons de contingut. És un dels pares ideològics de la primera consulta independentista d’Arenys de Munt, un dels fundadors de l’Institut Nova Història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d’Amèrica, així com de llibres de poesia i assajos de temàtica diversa. Ha publicat amb Librooks la Brevíssima relació de la destrucció de la història (reedició, 2014), La sardana i la religió de les bruixes (2015) i La data de naixement d’En Colom (2017). Des de fa més de trenta anys, exerceix una incansable tasca de conferenciant i divulgador que l’ha portat a plantejar les seves tesis per tota Catalunya.